Carles Ribera, a Cent dies de juliol, parteix del valuós testimoni d'Aleixandri per explicar aspectes d'una revolució llibertària que va tenir, com a principal efecte secundari, malencaminar una guerra que es va perdre a la rereguarda. Els textos d'Aleixandri són impressions intenses i convulses, reflexions radicals d'algú que, des de l'exili, escriu creient que "segurament tot això ningú no ho llegirà". Aquest és el drama de Cent dies de juliol: adonar-se que la guerra es perdia lluny del front perquè els antifeixistes estaven més preocupats per depurar les pròpies files i per venjar obscurs episodis personals que no pas per combatre l'autèntic enemic.
Recibe novedades de CARLES RIBERA directamente en tu email
Relat a partir del dietari d'un exiliat catalaLa tardor del 2002, en un poblet de França, van apareixer una vintena de llibretes manuscrites en la maleta d'un exiliat republica, mort de feia poc. Eren el dietari i les memories de Joaquim Aleixandri (1906-2002), militant d'ERC que, l'any 1939, va haver de marxar de Catalunya per no tornar-hi mai mes. El seu testimoni, ajuda a comprendre una mica millor que va ser la Guerra Civil i per que va caure el govern legitim de la Republica. Empresonat pels fets d'octubre de 1934, membre de comite antifeixista de Caldes de Malavella i alcalde de la mateixa poblacio entre 1937 i 1938, Joaquim Aleixandri va denunciar la barbarie de les patrulles de control de la FAI, per la qual cosa va entrar en el punt de mira d'alguns 'incontrolats' que volien eliminar-lo. Carles Ribera, a Cent dies de juliol, parteix del valuos testimoni d'Aleixandri per explicar aspectes d'una revolucio llibertaria que va tenir, com a principal efecte secundari, desencaminar una guerra que potser es va perdre a la rereguarda.a
Una novel·la de misteri que és alhora una crònica periodística i una sàtira política, ambientada en una illa mediterrània imaginària que ens resultarà ben familiar. Després de viure uns anys a Nova
Relat a partir del dietari dun exiliat catalaLa tardor del 2002, en un poblet de França, van apareixer una vintena de llibretes manuscrites en la maleta dun exiliat republica, mort de feia poc. Eren el dietari i les memories de Joaquim Aleixandri (1906-2002), militant dERC que, lany 1939, va haver de marxar de Catalunya per no tornar-hi mai mes. El seu testimoni, ajuda a comprendre una mica millor que va ser la Guerra Civil i per que va caure el govern legitim de la Republica. Empresonat pels fets doctubre de 1934, membre de comite antifeixista de Caldes de Malavella i alcalde de la mateixa poblacio entre 1937 i 1938, Joaquim Aleixandri va denunciar la barbarie de les patrulles de control de la FAI, per la qual cosa va entrar en el punt de mira dalguns incontrolats que volien eliminar-lo. Carles Ribera, a Cent dies de juliol, parteix del valuos testimoni dAleixandri per explicar aspectes duna revolucio llibertaria que va tenir, com a principal efecte secundari, desencaminar una guerra que potser es va perdre a la rereguarda.
Una novel·la de misteri que és alhora una crònica periodística i una sàtira política, ambientada en una illa mediterrània imaginària que ens resultarà ben familiar. Després de viure uns anys a Nova Y