El Cafè de la Marina

Dun clàssic de la dramatúrgia catalana

El Cafè de la Marina (1933) constitueix una fita en la producció dramàtica de Sagarra: un títol ben representatiu del "poema dramàtic", el gènere característic de lescriptor barceloní, alhora que un dels seus grans èxits de taquilla. Shi recreen el món i lambient mariners, condensats entre les quatre parets duna taverna de pescadors, en un poble costaner, vora el cap de Creus: un microcosmos on convergeixen vides pobres, monòtones, escarrassades. Vet aquí lescenari que emmarca una trama amorosa clàssica: el pare interessat que acorda lliurar la filla a un pretendent ric però repulsiu, contra la voluntat della i les esperances dun aspirant jove, preferit pel cor de la noia. Hi ha, doncs, un triangle sentimental, rivalitat eròtica, passió latent. A més duna galeria de personatges secundaris i dun llenguatge popular viu que, a parer unànime de la crítica, suposen dos mèrits importants, destacables entre altres encerts, dun clàssic de la dramatúrgia catalana.Estudi preliminar, propostes de treball, comentaris de text i material complementari a cura dEnric Martín, professor de lInstitut Jaume Callís de Vic i de la Universitat de Vic.