La gola

El golafre és víctima i culpable. La golafreria ha passat de ser una ofensa a Déu a ser un pecat social. Llevat dels dies assenyalats en què el tiberi i el descontrol són de recepta, i tret dels que tenen butlla per càrrec o per ofici, la golafreria desbridada se sol veure de mal gust. La gola ha mutat en malaltia: ha passat de vici voluntari a infortuni hereditari, de pecat de rics a pecat de tots, de depravació individual a tendència social. Hem socialitzat les virtuts, però també les tares.
Amb una prosa duna gran riquesa expressiva, Adrià Pujol ofereix un recorregut molt singular per la tradició literària, cinematogràfica, artística i iconogràfica dOccident al voltant de la gola.
La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» a càrrec de noves veus de lassaig català.
«Els set assajos breus que formen la col·lecció Pecats capitals shan dimaginar com un dic de contenció per evitar que amb la pèrdua del llenguatge religiós sen vagi una manera dentendrens a nosaltres mateixos que no té res de relativa. La convicció que els pecats no assenyalen el buit dun mer constructe social, sinó que descriuen alguna cosa essencial que convé seguir sent capaços descriure. La proposta és de naturalesa vampírica: per tornar a insuflar sang en set mots anèmics, recórrer a la vitalitat de set assagistes joves»
Joan Burdeus, Núvol
«La gola forma part de Pecats capitals i, és clar, parla de la golafreria. És lescriptor i antropòleg Adrià Pujol Cruells qui cuina un assaig sobre la història de la gola a partir de la tradició literària, cinematogràca, artística i iconogràfica dOccident. Diu lautor que el golafre és víctima i és culpable, que la golafreria ha passat de ser una ofensa a Déu a ser un pecat social. I avui la golafreria se sol veure de mal gust»
Montserrat Serra, VilaWeb