L'ART DE PERDRE

La proposta de traducció presentada en aquest llibre per Manuel Pérez Saldanya i Michael Pratt comporta una sèrie de problemes assumits de bell antuvi. La seva coherència com a antologia es basa en una fórmula compositiva, la villanella, pràcticament desconeguda en la nostra tradició poètica. La dificultat de traslladar, doncs, una forma lírica sense referents de creació en la nostra literatura ha deixat en mans dels traductors tot un camp dopcions major que lhabitual. Daltra banda, el mateix criteri formal implica el plantejament de nous punts de coherència del text de partida. No es tracta pas de considerar simplement la integritat en lestil dun autor o de revelar la presència delements contextuals o històrics (o, fins i tot, ladscripció a corrents literaris concrets) que puguin referir-se als poemes. Cal, per contra, tractar dajustar i dotar de cohesió aquests poemes a partir dun nou sistema en el qual la traducció ha de crear opcions per a ladaptació duna forma poètica relativament estranya. Daquesta manera, la proposta es presenta com una possibilitat que haurà de ser estudiada en la recerca de fórmules vàlides de versió al català i que haurà de crear un camp dequivalències que permeti la possible consideració i difusió daquesta forma poètica.