L'enveja

Lenveja és una mala mirada: una mirada rancorosa, plena de verí. És relacional i relativa, necessita els altres per existir. Si estem tacats per lenveja, allò que tenim o allò que som es mesura a partir del valor de laltre i, com més a prop som dallò que envegem, més forta es torna la pulsió. Tot en aquest pecat comença als ulls.
Si lenveja provoca una apatia que porta cap al nores, la gelosia condueix cap a langoixa més obsessiva. Si lenveja neix del desig de posseir allò que no posseïm, la gelosia neix de la por de perdre allò que ja es té.
Marina Porras saproxima a lenveja a tra­vés de grans veus de la literatura (Dante, Cervantes, La Rochefoucauld, Austen, Balzac, Proust, Valéry, Faulkner, Pla, Rodoreda, Ferrater), sense oblidar la rondallística tradicional ni les aportacions de la filosofia (Kant, Kierkegaard, Nietzsche).
La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» de la mà de joves assagistes catalans.
«Els set assajos breus que formen la col·lecció Pecats capitals shan dimaginar com un dic de contenció per evitar que amb la pèrdua del llenguatge religiós sen vagi una manera dentendrens a nosaltres mateixos que no té res de relativa. La convicció que els pecats no assenyalen el buit dun mer constructe social, sinó que descriuen alguna cosa essencial que convé seguir sent capaços descriure. La proposta és de naturalesa vampírica: per tornar a insuflar sang en set mots anèmics, recórrer a la vitalitat de set assagistes joves»
Joan Burdeus, Núvol
«Lenveja és un petit tractat sobre el que lautora, Marina Porras, considera que és un dels pitjors pecats, si no el pitjor, per corrosiu, adult i fins i tot conscient. Se serveix constantment de passatges de Mirall trencat, de lantagonisme entre Teresa i Sofia per il·lustrar-ne el funcionament: una representa lalegria de viure, la seguretat i les virtuts que lacompanyen; laltra, la grisor duna vida sempre a lombra dalgú que brilla més que tu i la desgràcia que sen segueix també inevitablement. És interessant lexercici dagafar obres literàries per tractar sobre un pecat: veure la representació de la cosa i no el pecat en si és segurament més didàctic que entrar en disquisicions escolàstiques»
Gerard Cisneros, La Lectora