Mira'm als ulls

«Vull per als meus fills un món que aposti per la convivència, la diversitat, la pluralitat i el diàleg, sense que ningú hagi de donar explicacions pels seus cognoms o les seves creences.»

Míriam Hatibi a La Vanguardia

Què li passa al món? Què ens passa a nosaltres?

A partir de la seva pròpia experiència, Míriam Hatibi relata, en primera persona, el descobriment de «ser diferent» i la construcció duna identitat plural. En un to proper, amb enorme intel·ligència i agudesa, desmunta tòpics i estereotips sobre la diversitat, i reflexiona sobre els conceptes dintegració, assimilació, tolerància i convivència.

En un moment en què les identitats han estat sacsejades per una profunda crisi, la crida de lautora a obrir els ulls i a descobrir a laltre -i alhora a nosaltres mateixos- és més necessària que mai. Perquè és urgent començar el diàleg que permetrà que tots ens entenguem. Davant el discurs del racisme i de lodi, Míriam Hatibi deconstrueix el prejudici que pot arribar a fracturar innecessàriament la societat i alça barreres que són únicament mentals. I Miram als ulls constitueix, sobretot, la ferma defensa duna societat oberta, presidida per lintercanvi cultural i el respecte, que aposti per la convivència.

«Tan sols quan saps qui ets i com et defineixes pots començar a construir cap a on vas, a diferenciar el que està bé i el que està malament, el que acceptes i el que rebutges.

»Es diu que "som el mirall en què ens mirem". Si em miro en el meu mirall, soc Míriam Hatibi, soc de Barcelona, ilerdenca, espanyola, catalana, marroquina i musulmana. Si em miro en el mirall de molta altra gent, soc Míriam, immigrant de segona generació, com si la condició dimmigrant es pogués heretar.

»Els nostres pares van venir a guanyar-se la vida, sense fer soroll. En canvi, els fills dimmigrants som actius i reivindicatius. Sempre he dit que si fos un home blanc tindria molt més temps lliure, perquè no hauria destar sempre justificant-me. Però també sé que, si no parlo, parlaran per mi, i ja he vist el que passa quan es parla per mi. Per això he decidit prendre la paraula.»