Una vida articulada

«Aquesta selecció de 36 anys darticles mha fet descobrir un Espinàs nou, més poderós, sensual i radical. Llegir-los tots dun glop ha tingut en mi un efecte molt intens.» (Jordi Graupera, autor del pròleg).

«Escric aquestes ratlles a mig gener, quan tants moments de la meva vida ja són a la impremta.

»"La vida fuig i no satura una hora", va dir Petrarca. Té raó, però només és una raó cronològica. Magradaria discutir-ho mentre plovisqueja i veig per la finestra una noia que passa protegida per un paraigua vermell. Com si fos una flor que camina.

»Perquè la vida sí que satura, admirat Petrarca. El que no satura és el temps. La vida satura cada vegada que tenim la sort de saber mirar-la.

»Carrego lentament la pipa. Lencenc. Senfila el primer fum. Miro el cel gris de gener.

»Gener és una paraula que prové del llatí janua, que significa «porta». Obro ara la porta daquesta hora nova. La vida sempre escriu.

»És el temps el que esborra.»
Josep M. Espinàs

Ressenyes:

«La gran audàcia de Josep M. Espinàs, allò que el converteix en un escriptor singular, és la constant referència a la naturalesa transparent de cada cosa. No es refugia en allò que és concret per no haver de mirar el món. Al contrari. Només en cada objecte i en cada cas concret el món es fa visible.»

Jordi Graupera

«Una obra mestra.»

Albert Om, Ara

«Un dels millors títols mai vistos. Un llibre canònic.»

Xavier Pla

«Un monumental treball d#orfebreria.»

Ignasi Aragay, Ara