CUINA DE LA PASSIÓ

La cuina és esforç i temps; cabal cultural, saber ancestral, lligams familiars (o clànics): un pacte social. I tot això, en línies generals, està mudant a velocitats difícilment assumibles. Els canvis són consubstancials a la història, a les societats; però l’acceleració desmesurada com la que vivim descol·loca qualsevol ordre, crea vertigen i ens desarrela. A més a més a tot això hi hem d’afegir que el temps avui és inassumible; la comunicació pobre en quantitat i qualitat; i el producte local difícil d’adquirir en tots els aspectes (preu, localització, etc.). El cabal cultural que impera és el de tik-tok (avui, demà no ho sabem!). Els que encara intentam mantenir tradicions i gaudim de la participar en l’acte (o parlant antropològicament “en la manifestació”) de fer una panada, de sofregir pèsols i afegir-hi carn, d’enfarinollar-nos les mans i de transcendir amb les flaires de la primera fornada, som -des del nostre particular punt de vista- sortats. Darrera aquests rituals hi ha el relat d’una comunitat que repeteix, en etern retorn, les passes fermes d’uns avantpassats que ens parlen amb la veu de la tradició… No a cau d’orella; sinó amb paraula ferma, clara i sobretot joliua.