DONES QUE ANAVEN PEL MON

Monografia de recerca sobre les trementinaires, venedores ambulants d'herbes i remeis naturals per a la gent i el bestiar. El text descriu la seva posició a la societat local, els seus coneixements i pràctiques, la seva contribució a l'economia domèstica i el seu paper en la interrelació de la muntanya amb el pla. L'activitat d'aquestes dones va minvar, fins a desaparèixer del tot, a partir de mitjans del segle XX. Cap a la fi del segle la figura de les trementinaires fou recuperada i convertida en un bé patrimonial i en símbol d'identitat local amb la creació del Museu de les Trementinaires a Tuixent (Alt Urgell).