EL CATALA DE LA MANXA

Publicada originalment el 1914, i guardonada l’any següent amb el premi Fastenrath, aquesta novel•la és una paròdia del Quixot. L’argument és sorprenent, tot i que sembla inspirat en un cas real: un innominat revolucionari català, fill del barri de Sant Andreu, fuig de Barcelona després de la Setmana Tràgica i es refugia en un poble de la Manxa, on l’acull un antic viatjant de comerç català que s’ha casat allà. El revolucionari, que torna a posar en marxa un antic molí que la desídia local tenia paralitzat, vol escampar, empès per la lectura dels ‘llibres de cavalleria’ (Marx, Kropotkin, etc.), la bona nova de l’emancipació social entre la població local, que s’hi mostra del tot indiferent. Per acabar-ho d’adobar, el seu fill, en Joanet, es fa torero i s’enamora d’una folklòrica. Una novel•la que, mutatis mutandis, admet, en ple 2014, una lectura sobre les relacions Catalunya-Espanya: la Catalunya regeneracionista, reformista, que vol transformar Espanya, es troba abocada a un fracàs prou evident.