Santiago Rusiñol

A la primera dècada del segle XX, en un clima d’ebullició social a Catalunya, en plena lluita política entre catalanistes i republicans, Santiago Rusiñol es decanta, superada la seva etapa simbolista

En un entresol del carrer Torrent de l''Olla, a Gracia, neix una criatura excepcional, un autentic fenomen: una nena que pesa set o vuit quilos. Ben aviat els pares en Giordano Bruno, lliurepensador, i la Narcisa, catolica no saben que fer per educar i per alimentar la filla. Com mes va, la noia menja mes i plora mes, i la sola cosa que linteressa es llegir els fulletons, les novel·les per entregues que reparteix en Giordano per guanyar-se la vida, en el sentimentalisme tragic dels quals descobreix l''unica vida que per a ella te sentit.L''arribada d''un vell amic, un domador procedent de l''Argentina, possibilitara la solucio del futur de la noia: decideixen muntar una barraca de fira, un Palau dels fenomens on el public podra admirar les habilitats del domador, la meravellosa pell d''un tatuat i, com a plat fort, la niña gorda... Novel·la fulletonesca i parodica, La Niña Gorda es una obra plena dhumor acid, que planteja, en clau rusiñolesca, la relacio entre Naturalesa i Art.

En Josepet de Sant Celoni és el fill, probablement, d’un secretari d’ajuntament caracteritzat pels seus pocs escrúpols amb el diner públic. Després d’explicar-nos les circumstàncies del seu naixement

El Modernisme no pot deslligar-se de Santiago Rusiñol, i a l''inrevés. Aquesta és una antologia que ofereix una tria representativa de textos d''aquest gran de la cultura catalana.Si hi ha un moviment literari que no es pot entendre sense la participacio d''un autor i viceversa, aquests son el Modernisme i Santiago Rusiñol. Ocell de pas i altres proses esdeve una mostra de tota la trajectoria d''aquest autor fonamental de la narrativa catalana. Aixi, el volum recull tots els generes que l''autor va conrear: narrativa, teatre i assaig. L''antologia conte els relats El cavall de Peret, Gent de be, Ocells de pas, El pati blau i La niña gorda. Pel que fa al teatre, inclou les obres L''alegria passa, un dels seus majors exits; El pati blau i Gente bien. Per ultim, hi ha els assajos Filosofia barata, El dret del vot, L''estiu artificial i L''alegria andalusa, que poden ser considerades peces atemporals, atesa la seva actualitat.Si hi ha un moviment literari que no es pot entendre sense la participacio d''un autor i viceversa, aquests son el Modernisme i Santiago Rusiñol, qui va esdevenir iniciador, valedor i potenciador del moviment. Aquesta antologia ofereix una tria representativa de textos d''aquest gran de la cultura catalana. En narrativa, aplega contes com El cavall de Peret o Ocells de pas, a mes de la novel·la curta La niña gorda. Aixi mateix, recull articles del Glossari com Filosofia barata o L''alegria andalusa. I inclou les versions narrativa i dramatica d''El pati blau, o l''obra teatral L''alegria que passa i el seu germen narratiu, el conte Gent de be.

En una carta adreçada a Rusiñol arran de l´èxit de l´estrena del seu primer monòleg, el crític Josep Yxart l´exhortava: "Treballa força, envia alguna cosa grossa, atrevida, espontània i que faci escr

"El poble gris, en el fons, es un llibre tan aterridor com Els sots ferestecs d’en Casellas": així sentenciava la crítica l’aparició de l’obra. Aterridor, terrible i devastador, són adjectius habitua

Una sucesión de viñetas de personajes perdedores, descritas con humor y ternura. Un espléndido y divertido abanico de personajes prototípicos, entre pintorescos y patéticos de la España de los albores del siglo XX (niños prodigio, emigrantes ilusionados, poetisas desaforadas, musicos aficionados, inventores, oficinistas entregados, policias sin vocacion, etc.), abordados en sus peripecias vitales (en las que aspiran a mas de lo que pueden abarcar), por el gran humorista de la epoca. Santiago Rusiñol fue un pintor y escritor barcelones (en castellano y en catalan) hijo de industriales acomodados, si bien opto por la vida bohemia en vez de, como le correspondia, dirigir la empresa familiar. Empezo exponiendo su obra en Barcelona y luego permanecio un tiempo en Paris, en donde conocio a las grandes personalidades del tiempo y genero incontables anecdotas. Su fuerte personalidad y su gran sentido del humor le convirtieron en un personaje legendario de su tiempo. Entre su abundante obra literaria permanecen varias piezas clasicas. Fallecio en Aranjuez mientras pintaba los famosos jardines de la localidad, hacia los que experimentaba una singular predileccion.

Publicada originalment el 1914, i guardonada l’any següent amb el premi Fastenrath, aquesta novel•la és una paròdia del Quixot. L’argument és sorprenent, tot i que sembla inspirat en un cas real: un

Un testamento vital, sintetizado en doscientos aforismos, provocador y original a partes iguales, en el que Rusiñol mira el mundo con ferocidad no exenta de humor y sano distanciamiento, y que Francisco Fuster nos ofrece ahora en una cuidada traduccion.La primera edicion de Maximes i mals pensaments, publicada con el lema Pensa mal y no erraras como subtitulo, del artista y dramaturgo Santiago Rusiñol, salio a finales de 1927 de los talleres que la catalana Llibreria Espanyola tenia en el numero 8 de la calle de lOm, en Barcelona. Bajo la apariencia de un pequeño breviario y con el modico precio de dos pesetas, aquel tardio opusculo su autor tenia ya sesenta y seis años cuando aparecio vino a ser el mejor resumen del complejo pensamiento rusiñoliano. Un testamento vital, sintetizado en doscientos aforismos, provocador y original a partes iguales, en el que Rusiñol mira el mundo con ferocidad no exenta de humor y sano distanciamiento, y que Francisco Fuster nos ofrece ahora en una cuidada traduccion.

Cal al final de la seva vida, Santiago Rusiñol va aplegar en aquest petit volum les sentencies morals que havia anat elaborant al llarg dels anys. Nascudes de lescepticisme profund amb que observava la societat del seu temps, les Maximes i els mals pensaments revelen no nomes el peculiar sentit de lhumor i la ironia agredolça que sempre havien acompanyat Rusiñol, sino tambe una visio melancolica, amarga i desencisada, de lexistencia. Al costat de la satira estripada contra les dones i els metges, hi trobem la seva desconfiança cap a la politica i cap al progres i, en el fons, envers la propia condicio humana. Ara be, tal i com adverteix el mateix Rusiñol, en lultima mostra del seu escepticisme, al capdavall tots aquests pensaments poden escriures a la inversa.

L’estiu de 1914, en esclatar la Primera Guerra Mundial, Santiago Rusiñol va començar a escriure –dins del “Glosari” que publicava a L’Esquella de la Tor-ratxa–, una sèrie d’articles amb el títol d’“E