El senyor cogito

El senyor Cogito, publicada l’any 1974, va representar un canvi en l’obra de Zbigniew Herbert per la creació d’aquest personatge, el nom del qual és tota una declaració d’intencions i una mostra de la paradoxa que serà present en força passatges del llibre. Cogito ens remet a la coneguda sentència de Descartes, tot i que ell és un personatge gris, sense cap valor, que segueix l’ordre establert i només veu una capa de la realitat. A mesura que llegim els poemes, però, assistim a la transformació de la seva recerca i veiem com ens il·lumina el pensament.

En la poesia de Herbert hi ha un constant estranyament de la realitat, sovint expressat a través de paràboles de gran força lírica i d’una subtil ironia. Hi ha també molts referents clàssics. El poeta confronta el món clàssic, no mancat de crueltat, com a base de la cultura occidental, amb la realitat d’una època en què es posen en dubte tots els valors morals.

La traducció d’aquesta obra, a càrrec de Xavier Farré, va merèixer el XVII Premi Jordi Domènech.