Els sots feréstecs

Els sots ferestecs ha estat considerada la primera novel·la modernista perque va iniciar un dels períodes mes productius de la novel·la catalana. L’obra, de fet, es troba en una crulla: d’una banda, es el resultat de la introducció, a Catalunya, dels corrents simbolistes i decadentistes; de l’altra, se situa enmig de la crisi política i social de fi de segle i de la defensa de les actituds regeneracionistes. La novel·la s’encara al fracàs de l’intel·lectual en la seva lluita per regenerar la societat. Paradoxalment, pero, obre la novel·la catalana cap allo que s’estava reclamant: tornar a les arrels de l’individu, descobrir la personalitat capaç de sentir i obrar per ella mateixa, de posar en exercici la seva voluntat, de fer-se i fer, com a camí de progres col·lectiu.