En el camí

"Que et puc dir dels essers humans, Vítia? Em sorprenen per a be i per a mal", escriu una mare, Ània, al seu fill. Ella, camí del gueto.áQue en podem dir, de la condició humana? Que en sabem? Com la vivim?Condició humana, sempre ambigua! Cos i experiencia espiritual. Som llibertat, som creativitat; grandesa i amor. Tambe incoherencia, indiferencia, de vegades crueltat. Capacitat d’enlairar-nos a allo mes sublim o de davallar als abismes mes miserables. Anhels infinits de felicitat. Ens trobem tentinejant entre el fang i l’esplendor. Sempre en el misteri.Caminem vers uns valors que ens fan ser. Sóc en mi, sóc en l’altre, sóc en el món. Ens anem humanitzant, per aixo anem caminant. El camí constant de l’educació. Res mes que un camí: educar tot educant-nos."Vitenka... Aquesta es l’última carta de la teva mare. Viu, viu, viu per sempre".á(V. Grossman, Vida i destí. Barcelona, Cercle de Lector - Galàxia Gutenberg, 2008, pp. 100 i 107)