L ANGUILA.

Parlar de Paula Bonet i del seu treball es parlar de dibuix, gravat, pintura i escriptura. En totes i cadascuna d'aquestes disciplines s'ha introdut de ple com un cicló, reflex de la seua personalitat. Va fer els primers passos en la pintura i des d'ací va protagonitzar un gir cap al dibuix que la va conduir a l'escriptura. Els llibres il·lustrats van ser la porta d'entrada a un món en que podia combinar les dues aspiracions artístiques: pintar i escriure. Amb la publicació de "La sed" (Lunwerg, 2016), estil i tema es van tornar mes durs i molt emocionals. Paula Bonet va mantenir la figuració, pero va remoure la iconografia i el color es va fer pàl·lid i ombrívol, i van ressorgir l'escombrada i la veladura en la seua pintura. D'aquesta manera, transforma el seu pensament en una obra d'un talent plàstic cada vegada menys figuratiu i mes materic, elaborada a partir de vivencies personals i d'una serie de reflexions sobre el significat de ser dona. Des d'aleshores, Bonet centra la seua obra en una eina que coneix molt be, la pintura. En aquest context, "L'anguila" constitueix una mostra d'obra original i única, pintures en gran format i políptics distributs en tres parts, "L'herencia", "La carn" i "La pintura", que formen un tot, pero que ben be podrien ser exposicions independe