Les meduses no tenen orelles

Una novel·la enlluernadora: la relació d’una jove sorda amb el món que l’envolta.

Louise, de vint-i-cinc anys, és parcialment sorda i fins ara ha aconseguit construir la seva vida i maniobrar amb la seva “incapacitat invisible”. La jove manté una relació molt poètica amb el món i quan ha d’afrontar algun malentès acudeixen a la seva ment diversos personatges —un soldat de la Primera Guerra Mundial, un gos i un botànic excèntric— que l’acompanyen i l’ajuden a fer front a una realitat cada cop més complicada.

El seu últim diagnòstic és molt clar: ha perdut més audició i l’única solució passa per una operació per introduir un implant. El resultat, però, és irreversible i, tot i que podrà sentir amb claredat, perdrà tota l’audició natural i sentirà totes les veus amb un to metàl·lic. D’alguna manera haurà d’acceptar entrar en un nou món sense matisos. ¿Reconeixerà la veu de sa mare, la de la seva parella o la seva pròpia? Distingirà les veus dels seus amics? El temps s’acaba i la Louise ha d’anunciar la seva decisió.