Llibre de Sent Soví

El Llibre de Sent Soví, compost a mitjan segle XIV, es el text culinari mes antic conservat en català; es, per tant, una obra cabdal de la literatura gastronomica catalana i un testimoni de primer ordre sobre la cuina que es feia als territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Les receptes que conte aquest document excepcional traslladen el lector a una cultura culinària que li es alhora distant, perque es anterior a l’arribada d’America de productes tan comuns a la cuina catalana actual com el tomàquet, la patata o el pebrot, i propera, perque presenta ja alguns procediments i ingredients encara vigents, amb plats tan característics com les picades o els sofregits. Aquesta obra gastronomica, que en la versió de l’únic manuscrit que ens l’ha llegada te un total de setanta-dues receptes, es fruit d’una complexa tradició manuscrita, amb múltiples copies i lectors que hi anaren deixant la seva empremta. De fet, a l’Edat Mitjana la literatura tecnica, dins de la qual cal comptar la gastronomica, estava sotmesa a contínues modificacions a criteri del copista, que introdua canvis en el contingut d’acord amb els seus coneixements, necessitats i preferencies. No existien els conceptes moderns de propietat intel·lectua