LLOPFEROÇ

Hi havia una vegada un llop tan mandrós que, per no cansar-se, només menjava patates amb arròs. Un dia es va mirar al mirall i es va veure tan prim que va decidir convertir-se en un llop feroç...

A les primeres recopilacions de contes russos van aparèixer nombrosos relats d’animals, que es remunten a l’època en que la principal subsistència de l’home era la caça. Mentre els homes caçaven, les dones lloaven els animals, parlaven de les seves habilitats i astúcia en la lluita amb els més forts.

Aquestes històries que tracten sobre la destresa dels animals van ser durant segles relatades amb un optimisme inesgotable i utilitzades com a mitjà d’educació estètica i moral.
La ambivalència de Llopferoç i algun dels fragments del relat revelen la cultura original d’aquesta història: Rússia és un país de boscos; sempre hi ha un riu a prop i el costum de preparar el bany als convidats que arriben, com indica en aquest conte el porc cap el final de la història, està condicionat per les distàncies grans i la climatologia dura.

Amb un argument molt clar, frases acumulatives, diàlegs repetitius i un llenguatge àgil i senzill, Llopferoç deixa anar la fantasia dels personatges (cabra, vaca, porc, ase, ovella) en escenes humorístiques on, amb enginy i seny, els animals domèstics que representen la innocència acaben burlant a un llop roí i vil.

Un univers fabulós on l’astúcia triomfa sobre la brutalitat i on el dret a la vida i a la harmonia amb la natura acaben imposant-se sobre la maldat.

A través de la tècnica d’un collage molt sintètic i amb gran economia de recursos cromàtics, l’il·lustrador Chené busca els elements essencials de la història, aconseguint un ambient minimalista clarament efectiu, on amb recursos mínims aconsegueix imprimir caràcter i força als personatges i a l’univers on es desenvolupa el relat.

Text de Patacrúa, a partir d''un conte popular rus
Il·lustracions de Chené
Traducció del castellà d''Ariadna Martin