Observar les fronteres, veure el món

El títol daquest llibre evoca les paraules de Pierre Vilar quan deia que «és a les fronteres on millor es coneix la història del món». Lacte de conèixer i observar, la paciència de veure i comparar són el fonament major de les aportacions daquest llibre. I és que ben entrats al segle XXI, i malgrat la potenciació de les esferes transfrontereres a Europa, les fronteres estatals encara marquen i indiquen criteris aleatoris i discriminatoris segons els territoris. La qüestió fronterera és vista des dangles tan diferents com ara la història, leconomia, lart, larquitectura, la sociologia, la geografia o el paisatge. Els espais de frontera, si són polítics, conviuen amb la sensació de ser fronteres «inacabades». Per això, tot navegant entre mirades entrecreuades, es mira de saber quins són aquests espais de frontera a Europa i quina Europa es vol: lEuropa de les fronteres acabades i estatals o bé lEuropa on els espais de frontera no són un problema sinó un fet «aprofitable». Encara més, es veu com es manté la projecció internacional de les fronteres des dEuropa, en relació al seu passat i al seu present més polític i social. Les perspectives nacionals són diverses, com també ho són les anàlisis temporals i temàtiques. Partint duna primera aproximació a les fronteres del segle XXI en les vessants geogràfica, pedagògica o política, sestableixen quins són i per què parlem despais de frontera a partir de diversos exemples, tant territorials com lingüístics i sociològics. Alhora, el llibre sendinsa en un apartat històric a fi de definir els límits de les fronteres, tant físics com mentals. DEuropa a Amèrica, passant per Àfrica, Observar les fronteres, veure el món és una aposta per la renovació de les mirades pluridisciplinàries i internacio-nals a partir de casos particulars.