SOLTERS CONVENÇUTS

Reivindicació humorística i raonada de la solteria

Amb il·lustracions de Joan Spín

La visió de la vida de dos solters convençuts, disposats a fer-nos veure amb ironia, entre altres coses, per què els solters són més feliços que els casats, per què tenen una vida més plena, per què practiquen més sexe que els casats. Per exemple: «un és més feliç vivint amb l’esperança que algun dia trobarà l’amor de la seva vida, que vivint amb algú que et demostra cada dia que això mai no passarà.»

El primer que es plantegen els autors és definir com són aquests individus estranys que són i volen continuar sent solters. I troben que són exigents, inconformistes, malalts, idealistes, rarets, covards i pobres, entre altres coses. A continuació comenten com es relacionen, amb qui es relacionen, com són les seves parelles, com suporten la vida familiar i com sobreviuen en el segle XXI.

De cada tema ens donen una doble visió: la d’ell i la d’ella, que no coincideixen necessàriament, sinó que més aviat es complementen. I com diuen els autors: «el millor de tot plegat és que vam començar aquest llibre solters i l’hem acabat convençuts. Som així: solters convençuts.»

Imma Sust i Marc Villanueva

Fa molts anys que es coneixen. Més de trenta. Són amics, solters i mai han practicat sexe (mai l’un amb l’altre, s’entén).

L’Imma ha estat massa ocupada treballant a ràdios com RNE, COMRàdio, RAC1 o Catalunya Ràdio, i dirigint o participant en mil projectes de tele (BTV, Cuatro, Tele5, TV3, TVE), com per exemple, últimament, fent de jurat aBuscant La Trinca. I en Marc ha estat massa distret fent de periodista en premsa, ràdio i televisió. Ha treballat a City Tv, a COMRàdio, a Ona FM, al diariMetroi a TV3. Actualment, i des de fa cinc anys, el podeu veure al programaTVistcada migdia.

Tots dos senten passió per observar el món i explicar-lo perquè així és com poden entendre’l. Junts han trobat un nexe d’unió que va mes enllà de l’amistat: no tenir parella. Lliures, solters, pero mai sols.

Imma Sust és autora, amb Joan Spín, del llibreCatalunya freak.