TEXTOS I PRETEXTOS DE PEDAGOGIA 1938-2008

Aquest llibre és com una moneda (posem-hi un euro, que almenys ens tracta com a europeus) perquè té dues cares que no es poden separar. En una d’aquestes cares, l’anomenada textos, reprodueixo parcialment un cert nombre d’escrits, la majoria publicats; alguns que eren resposta a incidències d’una època llunyana, i altres, en bona part, encara actuals. Perquè la permanència de certes idees, en pedagogia, és més important que pretendre adaptar-les als anomenats signes del temps. L’altra cara del libre consisteix a comentar, amb criteris que es valen de la perspectiva i de l’experiència, cada un dels escrits esmentats. Aquesta part és, naturalment, inèdita i l’hem anomenada pretextos. Convé, doncs, confrontar totes dues cares, ara posades de costat, i, parafrasejant Maragall i Foix -com qui no diu res-, que el vell i el nou es facin estimar amb l’enamorament jove i setanta anys de fidelitat. Joan Triadú.