La fi del progressisme il·lustrat

Lesquerra postmoderna, capficada en la noció de diferència, ha renunciat als valors de la Il·lustració?

Lhoritzó polític del progressisme de matriu il·lustrada era el de la igualtat; lesquerra postmoderna, en canvi, està capficada avui en la noció de diferència. ¿Les dues perspectives poden coexistir, són compatibles? El debat entorn de les nocions de natura i artifici ha fet palès que no. Des del postmodernisme, la realitat només és una construcció social, un gran artifici, tot i que alhora saspira paradoxalment a un món més natural, menys artificiós. Els conceptes de natura i artifici shan acabat articulant duna manera confusa. Sovint han desembocat en la impugnació de les idees fundacionals del progressisme il·lustrat per mitjà duna escolàstica de la diferència centrada en Foucault i la French theory.

El professor Ferran Sáez Mateu mostra duna manera entenedora i amena la inviabilitat a llarg termini de certes idees que avui han esdevingut obligatòries, així com la seva estranya genealogia històrica. Moltes han desembocat en greus contradiccions que, reactivament, han fet revifar respostes polítiques dextrema dreta arreu del món.

Emmanillat per la correcció política, constret per la fraseologia woke, el progressisme il·lustrat sembla haver arribat a la seva fi.