Escriptors catalans

MARC ARTIGAU I QUERALT (Barcelona, 1984) és llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. Com a autor ha estrenat Alba (o El Jardí de les delícies), Caïm i Abel, Caixes i Un mosquit petit, per les quals ha rebut diversos premis i que es troben publicades al Teatre reunit 2009-2018. Com a dramaturg ha treballat a El petit príncep, Molt soroll per no res, L’ànec salvatge , Al nostre gust, Moby Dick, entre altres. Ha publicat les novel·les juvenils Els perseguidors de paraules i La cova dels dies, i amb Jordi Basté, les novel·les Un home cau i Els coloms de la Boqueria. En poesia, Vermella i Desterrats. Actualment col·labora a El món a Rac1 fent un microrelat cada dia.

Eva Baltasar va néixer a Barcelona el 1978. Entre els anys 2008 i 2017, ha publicat els poemaris Laia, Atàviques feres, Reclam, Dotze treballs, Medi aquàtic, Poemes d’una embarassada, Vida limitada, Animals d’hivern, Neutre i Invertida. Viu en un poble petit i duu una vida de simplicitat voluntària.

XAVIER BOSCH va néixer a Barcelona el 21 de juliol de 1967. És autor de la trilogia de novel·les del periodista investigador Dani Santana: Se sabrà tot (Premi Sant Jordi 2009 i llibre més venut de 2010), Homes d’honor (2012) i Eufòria (2014). Anteriorment havia publicat els reculls de contes Jo, el simolses (1992) i Vicis domèstics (1998) i la novel·la juvenil La màgia dels reis (1994). L’any 2015 va guanyar el Premi Ramon Llull amb Algú com tu, un èxit sense precedents amb més de 60.000 exemplars venuts i traduïda a set idiomes, i el 2017 va publicar Nosaltres dos, que també va tenir una excel·lent rebuda per part del públic. Periodista de llarga trajectòria, ha estat creador de formats audiovisuals d’èxit com Alguna Pregunta Més, El món a RAC 1 o El gran dictat. Ha estat cap de programes de RAC 1, director de l’Avui, del documental La fleur i dels programes Un tomb per la vida, Aquest any, cent! i Àgora de TV3.

Jaume Cabré (Barcelona, 1947) va saltar amb força en el panorama literari internacional d’avui amb la novel·la Les veus del Pamano, i també amb les seves novel·les Fra Junoy o l'agonia dels sons, Senyoria i L'ombra de l'eunuc; també cal destacar el seu recull de contes Viatge d'hivern, l'obra de teatre Pluja seca, i els llibres d’assaig El sentit de la ficció, La matèria de l'esperit i Les incerteses. Ha escrit guions televisius i cinematogràfics. És membre de l'Institut d'Estudis Catalans i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Aquest salt es va consolidar amb Jo confesso, la seva darrera novel·la, premiada amb el Prix Courrier International a la millor novel·la estrangera 2013 i el Premi Ciutat de Barcelona 2013 a la projecció internacional de la ciutat. És l’obra monumental que l’ha consolidat com el referent indiscutible dels autors catalans contemporanis.

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) va començar la seva carrera com a articulista i ninotaire i l'any 1936 va debutar amb el recull de contes El primer arlequí. Voluntari a l'exèrcit republicà, en acabar la Guerra Civil es va haver d'exiliar, primer a França i, posteriorment, a Mèxic, on va viure vint-i-dos anys, fins que el 1962 va tornar a Catalunya. A més dels llibres de contes, la seva obra també inclou novel·les com ara L'ombra de l'atzavara o Ronda naval sota la boira (1966), i un llibre de cròniques sobre la guerra (Unitats de xoc,1938).

Caterina Albert “portà una vida reclosa i no abandonà mai la seva localitat”, segons l’Enciclopèdia Catalana i uns quants manuals escolars. Altres fonts afirmen que viatjà per Europa, sobretot a Itàlia; que alternà l’Escala i Barcelona a partir de l’any 1904; que coneixia els barris baixos com el palmell de la seva mà; que llegia quatre llengües i intimava amb altres tantes literatures. Sota pseudònim masculí per poder escriure en pau sobre aspectes i situacions de la vida considerats escabrosos, es dóna a conèixer el 1898 amb el monòleg teatral La infanticida. Entre el 1901 i el 1907 surt la part més celebrada de la seva obra, Drames rurals, Ombrívoles, Caires vius i Solitud. Ve després un silenci de deu anys, durant el qual el jove grup dels Noucentistes s’imposa des de les instàncies del nou poder cultural i condemna aquells que no combreguen amb les seves idees, com ara la sempre insurrecta Caterina Albert.

Flavia Company (Buenos Aires,1963) és escriptora, periodista, traductora, crítica literària i gestora cultural. Llicenciada en Filologia Hispànica, imparteix cursos de novel·la i conte. Cultiva l'assaig, el conte, la prosa poètica, la poesia i la novel·la. Ha publicat, entre altres, les novel·les Llum de gel (1996), Ni tu, ni jo, ni ningú (1997), Dame placer (1999), Melalcor (2000), La mitad sombría (2006) i L'illa de l'última veritat, que ha aparegut també en castellà, alemany, italià i anglès, amb un notable èxit de públic. Altres obres seves han estat traduïdes al Brasil, França, Holanda, Portugal, Polònia, els Estats Units i Alemanya. Col·labora a la premsa escrita i ha dirigit i presentat programes de televisió. L'any 2012 va publicar, en català i castellà, la novel·la Que ningú no et salvi la vida.

(Barcelona, 1988) és autora de Belfondo (2011), El duelo y la fiesta (2012), Mujer sin hijo (2013), Es un decir (2014) i, en català, Mare i filla (2015). La seva primera novel·la va ser traduïda a l’italià, i Mare i filla al polonès. Col·labora amb Catorze.cat, Jot Down i El Periódico. És premi Continuarà 2016.

Martí Domínguez és doctor en Biologia, professor de Periodisme de la universitat de València i director de la revista científica Mètode. Escriu a diferents mitjans de comunicació, com ara El Temps, La Vanguardia, Ara i El País. Una part dels seus articles està aplegada als reculls Peiximinuti i Bestiari. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme per la seva tasca com a director de la revista Mètode. Com a novel·lista, és autor de Les confidències del comte de Buffon, guanyadora dels premis Andròmina, Crexells i de la Crítica de la Universitat de València; El secret de Goethe, premi Prudenci Bertrana i de la Crítica de la Universitat de València; El retorn de Voltaire, que va rebre el premi Josep Pla; i El fracassat, acabat de publicar, sobre els pintors Cézanne i Pissarro.

Víctor García Tur (Barcelona, 1981) és oftalmòleg. Va guanyar el premi Documenta amb un recull de contes, Twistanschauung (2009), i amb les novel·les Els ocells (2016) i Els romanents (2018) va obtenir els premis Marian Vayreda i Just M.Casero, respectivament, mentre que els relats d’El país dels cecs li han valgut el premi Mercè Rodoreda. Altres relats seus han estat inclosos en diverses antologies. En col·laboració amb Emily McBride, ha publicat Misanderstunding (New Niu Press, 2014) i Afterword (2015).

Jordi Lara (Vic, 1968) és un dels escriptors més celebrats de la literatura catalana d’avui. A Edicions de 1984 ha publicat Papallones i roelles, Una màquina d’espavilar ocells de nit i Mística conilla (Premi Crítica Serra d’Or de Narració 2017). El 2012 va escriure i dirigir el llargmetratge de ficció Ventre blanc, la faula d’uns adults que es fan forts dins d’un capgròs. La seva obra s’ha expressat també en el camp de la videopoesia.

Gemma Lienas (Barcelona, 1951) és escriptora i conferenciant. Ha estat membre del lobby de Dones de Catalunya, membre fundadora de Dones en Xarxa, membre del Consell de participació del Memorial Democràtic de Catalunya (2009-2010) i membre fundadora de Feministes de Catalunya. Té més de 80 títols publicats (www.gemmalienas.com). Per a adults, les novel·les: Vol Nocturn (Premi Andròmina de narrativa 1987), Anoche soñé contigo (2001), El final del joc (Premi de les lletres catalanes Ramon Llull 2003), Atrapada al mirall (2007), Un tresor amagat (2016) i El fil invisible (2018, Premi BBVA Sant Joan). Contes com El gust del cafè (premi Recull de Blanes 1987) i Elvis (2016). Reculls d’articles com Rebels, ni putes ni submises (2005) i Pornografia i vestits de núvia (2007), l’assaig de divulgació Vull ser puta (2006 ). També ha escrit per a públic juvenil i infantil. La seva obra ha estat traduïda a l'alemany, brasiler, eslovac, francès, gallec, italià, portuguès, serbocroat, basc, xinès...

Lluís Llach (Girona, 1948) va tancar el 2007 quaranta anys d'una carrera artística que el va dur a actuar arreu del món i a assolir èxits discogràfics sense precedents en la cançó catalana.