Alquímia de paraules

heu sentit la força de les paraules, la potència dels vocables? Jo sí; l''he vista dansar a tocar el cor i en la brillantor dels ulls; en l''halit d''un petó i en el xamfrà d''un sentiment; entre un sospir enamorat i un alè de passió. L''he escoltada cridar, enlairar-se arborada, llevar-se al besllum de l''albada. L''he notada fer niu al bell mig de l''ànima. Què té la poesia que fa esclatar l''encís? És ella qui porta la màgia dins el vers o és la mateixa màgia la que desvetlla el poema? I és que ni l''una ni l''altra es porten, ambdues són una; són un fet indivisible, cos i entitat. Existència. Alquímia de paraules ens acompanya a un viatge transcendental pel viarany conductor del mot com un tot, com a esperit que es comunica i mixtura; passant per l''acció del verb, el moviment i la vida; i arribant en l''esclat del vers a esdevenir poema, a ser nosaltres mateixos màgia, paraula, verb i poesia. Així és com la bellesa de la lletra es transforma en Essència. Així és com parla l''emotivitat i el sentir del poeta, els mots ballen per crear i els versos s''abracen per esclatar en poema.