ASFIXIA

Va treure energies don no nhi havia i va ser lencarregat de trucar als seus pares per transmetrels la notícia. Estava convençut que aquells minuts eren la cosa més pròxima a linfern Girona, dos mesos abans, havia viscut un Temps de Flors com mai no shavia vist.Darrere la ciutat daparador, aquesta tenia altres cares ocultes, sorgides de la insuportable crisi econòmica i social que malmetia presents, estroncava futurs i difuminava passats.Calia enfrontar-se a una realitat tossudament ingrata, cruel i gairebé insuportable. Però, sobretot, terriblement injusta. I era el moment de prendre decisions vitals, amb riscos difícilment calculables. Es podia explorar noves formes de vida i començar a jugar amb altres cartes, amb resultats desconeguts.Sense preveure-ho, i pràcticament des dels inicis, la Lucía origina un reguitzell dactuacions vertiginoses que lidera la seva neboda i que mantenen el lector pendent de la resolució definitiva del seu cas. No hi ha gaire marge per al descans. No pot haver-hi defalliment.Asfíxia no és un llibre per passejar-hi és un llibre per córrer.