BOSC MAI NO FALLA

De manera com molt espontània hi estableixo un profund diàleg, tot inspirant-me en els seus dibuixos de les flors, de les nimfes, de les fades del bosc, i meravellant-me després amb el seu cant al bosc. Majoritàriament vaig gravar les vegetacions en plats, per allò de reivindicar l’art utilitari que la ceràmica ens brinda. Hi vaig gravar, doncs, flors ornamentals, fulles, herbes, sobretot les humils i imprescindibles «males herbes», que són les meves preferides potser perquè també la ceràmica és la més humil de les belles arts, tant, que tot i ser la mare de la resta, ha estat incomprensiblement exclosa, tractada a part, com un ofici, un art menor. I jo sempre aprofito per reivindicar-la com a ART en majúscules, com van fer Picasso i Palau, aquests dos grans mestres que van estimar l’alquímia del fang o la terra amb el foc. [Eulàlia Sayrach i Muñoz de Morales] El bosc és el repòs de grans felicitats. [Alexandre de Riquer]