CREENCES I SIMBOLS

Aquest volum d’Història de la Ribera tracta de les creences i els rituals màgics que constituïen el nucli de la religiositat de l’època, així com de les expressions artístiques principals i les creacions intel·lectuals més destacades. Explica que la Ribera fou un món sacralitzat, en el qual no es percebia cap frontera entre l’àmbit natural i el sobrenatural, ja que les pràctiques màgicoreligioses heretades de temps medievals encara agafaren més força després del concili de Trento (1545-1563), en què l’Església catòlica potencià una fe externa, basada en l’administració de sagraments i en la capacitat de les imatges i les relíquies de fer miracles. Gran part del llibre és dedicada a analitzar les expressions artístiques al territori del Xúquer (arquitectura, escultura i pintura) i apuntar la gran qualitat d’una música religiosa més que notable que ha acabat —lamentablement— pràcticament esborrada de la memòria. Es posa un èmfasi especial a revelar els missatges que les obres intentaven transmetre, i atorga a la iconologia un gran protagonisme. Aquesta manera de tractar la matèria intenta ser coherent amb el fet que les obres d’art de l’època estudiada no perseguien generar en l’espectador un gaudi estètic (el plaer de contemplar la bellesa), sinó que la finalitat bàsica era provocar les respostes espirituals que proposava la jerarquia catòlica.