CUBA, L ILLA PROHIBIDA

No feia ni una setmana que havia arribat a aquest país, quan l’autor va començar a notar que algunes de les històries infernals i macabres que havia llegit sobre Cuba eren mitges veritats, fins i tot falses. I és que, per raons polítiques i comercials, Cuba deu ser un dels països més prohibits i demonitzats per la literatura. L’autor va creure, llavors, que hi mancava un llibre que aportés al viatger una visió menys comercial, menys tendenciosa, més equànime, més empàtica i més objectiva sobre Cuba. Potser ja el teniu entre les mans. Però, com que aquest país també mostrava algunes contradiccions i excessos, va decidir escriure’l lluny de les dues versions oficials: la d’aquí i la d’allà. I va escriure’l escoltant directament la versió dels cubans i les cubanes, fent «treball de camp» domèstic. Fou relativament fàcil, ja que, quan els recollia fent autoestop, o quan plantava la tenda al costat de casa seva, uns li oferien la terrassa per acampar, altres un llit, altres una cerimònia santera familiar...