El camí dels molins

Fer el camí dels estams, capbussar-me en el nèctar dels pistils, manllevar-ne el color dels pètals... Generosa, la flor es bada mostrant els més recòndits racons. En la quietud taca d'ombres el jaç blanc on descansa i, de la mà, discretament i ferma, juntes cerquem aquell buit lluminós en el qual em retrobo. Pintar flors és una meditació. No les trio pas jo les flors, elles em trien a mi, som veïnes, ens amara la mateixa pluja i ens escalfa el mateix sol. De molí a molí, quan tot floreix, fruita, madura o respira el silenci hivernal, amb pas tranquil em passejo, les veig i de sobte un lletsó em fa l'ullet. Endevina que els meus pinzells volen emular les seves formes i sobretot els seus colors; i ell, sorneguer, en fa una innocent mofa. De sobres sap que com els seus, de colors, no n'hi ha d'altres. Camil.la Pérez Salvà ... Reflexions, pensaments, algun vers, referències orals, diàlegs, records, històries, moments, recorreguts, música, descripcions d'un lloc concret han anat trobant espai en un quadern. He deixat que les paraules anessin sortint de sota els peus, mentre caminava. Cada dia tot és nou i sempre hi ha detalls, pètals, fulles, pedres, que trobes sense pensar. Colors, rastres i missatges.