El general de Cadaqués

Joan d''Escofet i Palau, orfe de pare i sota la tutel·la del seu oncle Sebastià, un veritable amant de l’art i gràcies a l’esforç d’Isabel, la seva mare, aconsegueix esdevenir un Mèdicis per Cadaqués. Aquest enginyer i general dels exèrcits de Sa Majestat és el reflexa d’un autèntic ideari de modernitat. Des del 1760 projecta nombroses obres: carreteres, drassanes, canals i ports, a Lleida, Santander, Amèrica, Aguilas, Lorca, Ayamonte, València, Granada, etc. i fa viatges científics durant el regnat de Carles III. Va navegar fins a Mallorca, França i Itàlia en llargues expedicions i va creuar l''oceà fins a l’extrem sud d’Amèrica per dibuixar una línia imaginària en plena selva, una línia que des de llavors ha marcat el límit entre Argentina i Brasil. Un general que va canviar els carrers rastellats pels castells, les fortificacions i l’enginyeria civil en el què hauria de ser una llarga llista: canalitzar l’aigua potable a les terres de Múrcia, fer els plànols del port de Santander, ordenar unes mesures sanitàries estrictes per als carrers de la Barcelona de finals del mil set-cents, transformar les 30 llegües que separen Barcelona de Lleida en una via transitable, defensar l’Empordà dels veïns del nord... O bé, si es vol anar més lluny: un home que va a navegar fins a Mallorca, França i Itàlia en llargues expedicions i que va creuar l’oceà fins a l’extrem sud d’Amèrica per dibuixar una línia imaginària en plena selva, una línia que des de llavors ha marcat el límit entre Argentina i Brasil.