El meu jo gastronòmic

“La millor prosa dels Estats Units”, W.H. Auden L’any 1929 M.F.K. Fisher deixa els Estats Units per instal·lar-se a França amb el seu marit; allà, tasta l’autèntica cuina francesa per primera vegada i s’estrena en una nova manera de menjar, de beure i de viure. A partir d’anècdotes, àpats amb personatges excèntrics i escenes humorístiques al voltant d’una taula, i sempre amb el rerefons de la crisi econòmica del 1929 i les tensions polítiques creixents a Europa, Fisher explica l’evolució de la seva fam insaciable, des de la seva terra natal fins a Europa, amb una prosa sòlida, alegre i propera. Descriu àpats que són seducció, educació, diplomàcia i comunió, i escenaris tan diversos com una habitació a sobre d’una pastisseria, una granja suïssa, o un creuer per l’oceà, i descabdella, amb calidesa i una intel·ligència lluminosa, els pilars de la seva educació sentimental alhora que ens il·lustra en l’art de triar i demanar encertadament en un restaurant, en els plaers de menjar en solitud, sense companyia, i en la necessitat d’alimentar-se no només el cos sinó també l’ànima i la ment. “L’ingeni i les apassionades opinions d’M.F.K. Fisher sobre el menjar i els qui el preparen, el consumeixen i n’opinen són tan oportunes ara com quan les va escriure”, Julia Child “Fisher té l’extraordinària capacitat de fer que el que és normal i corrent sembli especial i meravellós. El seu exemple neix de la tenacitat irrenunciable d’apreciar la vida tal i com li arriba”, Ruth Reichl