EL NIN QUE PINTAVA AMB PARAULES

Ses Salines, 1906. A una casa de només ’una habitació, a una Mallorca profundament rural, neix Gabriel Vicens i Bonet. Els seus records d’infància ens fan viatjar cap a carrers sense asfaltar, a figues assecades damunt canyissos i a l’amenaça de “sa moneia” per a qui no es portava bé a l’escola. Home incansable, va fer feina de picapedrer, es va treure després les oposicions a la Delegació de Treball i més endavant obrí una fusteria de gestió familiar, i a la qual s’hi es dedicà amb cos i ànima. Joana va ser la dona de la seva vida, la mare dels seus sis fills. Les seves fermes creences religioses el dugueren a dedicar bona part de la seva edat adulta a Acció Catòlica. La inquietud artística li arribà a punt de retirar-se parcialment de la fusteria. Provà primer amb els pinzells, però aviat descobrí que allò d’haver-se de bellugar per trobar la inspiració… no era per a ell. La poesia el seduí fins al punt de convertir-lo en un autor molt prolífic, amb més de 30 reculls publicats d’una obra delicada i plena d’espiritualitat. Don Gabriel morí el 2006, a punt de complir els cent anys de vida. El seu relat és també el d’un segle, el XX, convuls i fascinant, de canvis profunds a la Mallorca que li va tocar viure al nostre poeta. Un nin que va aprendre a pintar amb paraules.