Els ulls i la paraula

Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Catalunya, Espanya, Amèrica Llatina: la solidaritat no té fronteres. De la mà d’Els ulls dels pobres, les fotografies de Joan Guerrero i els textos de Pere Casaldàliga van agermanar el cinturó industrial de la capital catalana amb les selves amazòniques, van canviar la nostra manera de veure i viure el món i ens van deixar una petjada difícilment esborrable. Ara, gràcies una vegada més als bons oficis i a l’amistat de Joan Guerrero, un grapat d’excel•lents fotògrafs ens mostren, a través de cinquanta-tres instantànies durament reals (i tanmateix sublims representacions artístiques), un món i unes persones que, malauradament, no són com nosaltres, amb tots els nostres avantatges; i gràcies, també, a la tenacitat i la il•lusió de Joan i els seus companys, aquestes cinquanta-tres imatges són comentades per algunes de les figures més representatives de la nostra societat civil en àmbits tan diversos com l’esport, la judicatura, la política, la comunicació o l’art. Tots aquests personatges coincideixen en un desig: fer un món millor per tothom. I no és un tòpic, és la commoció que aquestes fotografies provoquen en el nostre esperit, perquè, com bé diu Josep Maria Huertas en el pròleg del llibre, «ens parlen de tot el que no funciona, de com cada dia la diferència entre els que tenen de tot i els que tenen poc va augmentant»; i rebla: «I per això cal que hi hagin obres com aquesta, i que no perdem mai la capacitat de