ESTOICS I ESCÈPTICS

Estoics i escèptics (1913) és un text clàssic en la història de la filosofia hel·lenista que va obrir el debat sobre les fonts estoiques del pensament de Pau de Tars i els inicis del cristianisme. Edwyn Bevan va negar el vincle entre l'escepticisme grec i la tradició hindú i mostrà com, malgrat que el triomf de les idees cristianes resultà fatal per al món clàssic, el providencialisme hel·lènic i en especial el concepte estoic de Kathekonta (les coses apropiades o els deures) empeltaren la cosmovisió cristiana.