FINS ON S ACABI EL MAR

«Per tu tindré només llits plens de roses que floriran entre les margarides, la més pura i senzilla de les coses, la més mortal i tendra de les vides. Perquè et vull moridora com les lloses que sepulten amors de tantes mides, miralls per al record que ara no goses reconèixer en les hores extingides. Només un llit, per tu, de roses blanques perquè vessin la llum al teu repòs i et tornin a la vida de les branques, a un bes de llavi, a un tacte ple de cos, i reneixis de tu, ara que tanques els ulls al somni efímer de les flors.» (poema NOMÉS LLITS PLENS DE ROSES) © Israel Clarà, 2008