Escriure sobre Joan Magrinyà es molt difícil. I ho dic bàsicament perque aquest llibre surt publicat vint anys despres del que va fer el vilanoví Xavier Garcia i Soler (Joan Marinyà, dansa viva). Es podria sostenir que tot el que s’havia de dir sobre el ballarí mes internacional del nostre país ja es va explicar aquell any. I de debó que no exageraria. Per aquest motiu, aquesta nova aportació a la biografia de l’insigne artista te un format molt diferent. Un format que goso qualificar de “composició orfeonica”. És a dir, que està compost per integracions simfoniques (en aquest cas, les veus de les persones entrevistades) que, amb la seva fusió aconsegueixen reviure l’artista, el mestre, l’amic i el familiar Joan Magrinyà. Totes aquestes facetes, que no pretenen pontificar que siguin les úniques en que es pot descompondre la figura de Magrinyà, es descriuen en forma de capítols.
Trinitat Gilbert, Vilanova i la Geltrú, 1974 Té una llibreta i uns quants estoigs a la motxilla per escriure-ho tot per al diari Ara i per a la revista digitalwww.etselquemenges.cat. També escriu per a la revista Cuina, que va dirigir, i parla a Catalunya Ràdio.