LA CAMBRA PROHIBIDA

Qui s’atreveix a destrossar casa meva i despertar-me?, va cridar pel forat de l’arbre el gegant enfurismat , en rebre un cop amb la destral que li havia caigut al llenyataire. Per pagar el seu descuit, li haurà de portar la seva filla gran … Un conte de por, procedent de la tradició popular castellana, que acosta el lector a un món misteriós i desconcertant.

El gegant malvat sedueix les filles del llenyataire, els ofereix la seva fortuna, per després enganyar-les i arrossegar-les cap a un final terrible. Així i tot, l’astúcia de la més petita aconseguirà tornar-les a la vida. En aquest cas, la mort representa el viatge iniciàtic de les noies; una experiència que les fa renàixer més savies i les fa triomfar sobre el mal. Malgrat l’aparent crueltat de la història, els lectors entendran de manera intuïtiva el seu caràcter simbòlic.

La cambra prohibida ens presenta un laberint complicat de cambres i passadissos subterranis, que fascina tant per la paraula com per la imatge. Les il·lustracions funcionen amb un ritme perfecte i donen una força singular al món del misteri. L’Itziar Ezquieta, una artista gallega brillant, plasma a nivell plàstic un escenari inquietant de buits i espais enigmàtics, que porten el lector a un univers desconegut, perillós i alhora atraient

El tema de la cambra apareix en gran part de la tradició europea amb diferents esquemes narratius, però la versió que ens presenta l’Itziar Ezquieta fa més referència a les antigues variants de Castella. Aquesta història coincideix en alguns aspectes amb el Barbablava de Perrault o amb Il nasso d’argento, recollit per Italo Calvino.

Conte popular castellà adaptat i il·lustrat per l’Itziar Ezquieta
Traducció del castellà d''Ariadna Martin