La cantant barbuda

Estimats lectors, Què hi fem aquí reunits, llegint? Em temo que vostès, com jo mateix i aquests senyors del meu costat, hem estat engatussats per aquells senyors d’allà. Aquells senyors d’allà són els autors d’aquest artefacte que tenen a les mans a punt de llegir. Un moment, sisplau, tinguin una mica de paciència. Espero i desitjo que riguin les gràcies del llibre encara que no n’hi trobin cap, tinguin un gest de commiseració. Perquè, ben mirat, tots som víctimes d’aquell sabadellenc que feia intervius a les òlibes del campanar de la parròquia de Sant Fèlix. Un senyor que, no content amb l’assumpte de les òlibes, també va fer conversar una mula que fumava cigarretes amb un elefant boig al qual li agradaven els toros i atipar-se de percebes! En fi, ja em diran! Fer l’animal, en dic jo d’això! Perquè ho entenguin, aquell sensacional Senyor Banyeta de Sabadell és qui va inspirar els nostres escriptors, o sigui, aquests dos senyors estarrufats de la portada. D’aquesta inspiració n’han dit, ni més ni menys i sense pretensions, La cantant barbuda. Una introducció al teatre de l’estúpid! Doncs ja està tot dit. Vostès mateixos!