La privatización de la verdad

Els Estats Units és el país de les màscares i de la doble personalitat del superheroi de la cultura popular: l'obsessió de la 'unió' emmascara les seues profundes divisions, així com el discurs sobre l'expansió de la 'llibertat' va acompanyar la permanent expansió del sistema esclavista en cadascuna de les seues conquestes territorials. Encara que els confederats, els esclavistes del sud, van perdre la guerra civil en 1865 i després van perdre la guerra cultural durant el segle XX, inadvertidament van guanyar la guerra política i, sobretot, la guerra ideològica que va fer dels Estats Units un imperi basat en els mites de superioritat racial, primer, i de superioritat cultural i moral després. Així mateix, de manera subreptícia, la ideologia dels perdedors va aconseguir demonitzar els pobres i la classe treballadora i elevar a categories bíbliques els rics i la classe inversora, igual que abans havia demonitzat els esclaus mentre santificava els amos esclavistes. "La privatització de la veritat" és un contrapunt entre el passat i el present més recent (sobretot, el darrer any de la presidència de Donald Trump), una mostra de la continuïtat de la guerra civil i de la ideologia dels esclavistes del sud per mitjà d'altres mètodes. El nou capitalisme estatunidenc és la continuació del sistema d'esclavitud derrotat en la guerra. No ho distingeixen les narratives sobre la llibertat i el messianisme dels de dalt; només algunes lleis que prohibeixen l'assot físic i imposen un salari, i la substitució d'algunes paraules per unes altres, com ara 'negre' per 'comunista'.