LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

Miquel Llor (Barcelona, 1894-1966) és un dels grans narradors del segle XX. Continuador de la tradició d'Emili Vilanova, Narcís Oller, Caterina Albert o Prudenci Bertrana, Llor introdueix la visió pessimista i desencisada de l'ésser modern a través dels models de Marcel Proust, André Gide o Italo Svevo, autors que tradueix, i se serveix de les noves tècniques literàries per analitzar l'individu. El 1928 publica Tàntal, obra que va causar un cert escàndol; però és, amb Laura a la ciutat dels sants (premi Crexells de novel·la 1930), que aconsegueix la plena maduresa narrativa i obté el reconeixement. Autor d'altres novel·les de to costumista, Llor entra en una profunda crisi arran de la guerra civil i el 1947 publica El somriure dels sants, una segona part de Laura a la ciutat dels sants que fou una mena de rectificació dels agosarats postulats anteriors. També és autor d'una narrativa important, aplegada a Tots els contes (1950).