Llibre del coc

L& x02019;any 1520 va apareixer, a la ciutat de Barcelona, el Llibre del coc, el primer llibre de cuina impres a la península Iberica. Era escrit en català. Fins llavors els receptaris de cuina havien circulat únicament de forma manuscrita. L& x02019;obra s& x02019;atribueix al mestre Robert, cuiner del rei Ferran de Nàpols. Tot sembla indicar que cal identificar aquest sobirà amb Ferran I, fill natural d& x02019;Alfons el Magnànim, que va regnar a Nàpols entre els anys 1458 i 1494. El llibre inclou mes de dues-centes receptes, en bona part vinculables als costums i als gustos luxosos de la cort i la noblesa de l& x02019;epoca. Majoritàriament es tracta de plats que formen part d& x02019;una aleshores ja llarga tradició culinària medieval catalana, en aquell moment encara ben vigent, representada pel Sent Soví i altres títols, com el Llibre d& x02019;aparellar de menjar o el Llibre de totes maneres de potatges. Al mateix temps que es vincula estretament amb la tradició que l& x02019;ha precedit, el Llibre del coc dona compte de noves influencies i gustos que, de mica en mica, s& x02019;anaren imposant durant el segle XVI. En diversos aspectes, es una obra que actua com a frontissa entre l& x02019;edat mitjana i el Renaixement. No es sorprenent, doncs, que al llarg d& x02019;a