MEU NOM ES VINT,EL

El segle XX està a punt de morir. Però abans de ser engolit pel seu pare Cronos vol deixar-nos el resum de la seva vida: una mena de testament filosòfic. Escriu en primera persona, com a espectador privilegiat que ha pogut veure el que hi ha darrere de l´escenari, allí on es belluguen les idees. Com si es tractés d´una carta urgent, escrita des de la clandestinitat, el segle que s´acaba ens deixa la crònica filosòfica dels últims 100 anys. No li interessa la descripció dels fets històrics, que ja s´han encarregat de recollir-los milers de llibres d´història, els diaris i la televisió, sinó tot el que s´ha cuit entre bastidors i que ha conformat l´ànima del segle. Ell mateix ens ofereix un breu recorregut per les idees que han emmenat el destí de la centúria.