Rara i normal

La vida està feta a base de contradiccions, de petits atzars que teixeixen el nostre camí. Rara i normal ens ho recorda, i ens convida a recórrer l’univers de referents de l’autora en un procés d’autoavaluació ple de petites obsessions i de grans dones. I ens porta per instants que destil·len nostàlgia, que miren enrere amb serenor. Ens agafa de la mà i ens treu a passejar per parlar sobre la bellesa, la poesia i la pulsió creativa que envolta l’escriptura. En certs moments, l’autora ens fa còmplices de les seves debilitats i els seus defectes, i comparteix amb els lectors el seu recorregut terapèutic amb uns poemes sense artificis i plens de sinceritat. De fet, amb el primer poema ja deixa clara la seva intenció: «només si em llegiu / sabreu qui soc de veritat».