SOLELL

1. Sol, l''astre del dia (Mall., Eiv.); cast. sol. «Quan es solei sortia, jo ja estava aixecat». «En esser post es solei, | ja no és hora de cantar; | ¿saps quan has de refilar? | Quan en fa d''aquell vermei» (cançó pop. Mall.). || 3. Lloc on toca el sol (Empordà, Berguedà, Plana de Vic, Cerdanya, Solsona, Cardona, Segarra, Camp de Tarr.); cast. solana. Axits fore del solel, car a mi semble que vós eiats calor, Graal 80. Hort en soley, o recés: Hortus apricus, Torra Dicc. Boscos, soleis, masies que el cor ama, | per sempre adeusiau, Canigó xii. || 5. De solei: de poca vàlua, de per riure (aplicat als mots savi, doctor, advocat, i altres anàlegs d''aquests); cast. de secano. Un delineant doctor de soley, Roq. 31. Un missèr de soley, Ignor. 73. Solei: a) topon. Nom de moltes partides de terra, completat amb el nom de propietaris o habitadors: Solei de Barceloneta (en el municipi d''Ogassa); Solei de Fontfreda (mun. de la Pobla de Lillet), Solei d''En Vilagut (mun. de Santa Maria d''Oló), Solei de Mas Cortils (mun. de Gavà), etc.