SÓN ETS I UTS

LA POESIA ÉS MORTA, POST-POEMA Te cercava entre els cruis de les rajoles, en un tassó de vi, sota la pluja o en el panteix asmàtic de la truja quan el trinxet s’atansa i les peroles comencen a bullir. Cansat d’escoles te vaig cercar entre la suor i el sutge d’ingrats polígons, en el mall del jutge que sempre falla o sota les soles del gos de guarda del recte obeir. Te vaig cercar, també, entre paraules, somnis i passions; i pel camí de cercar-te tossut, com pelegrí que encalça els vents de maleïdes faules, ves tu per on que me vaig perdre a mi.