Tipus i contratipus

Amb la improvisació, la paradoxa i la llibertat creativa com a metode de treball, la poesia de Rossell progressa a traves d'un micromon de personatges -tipus i contratipus que poden ser Lacan, de Kooning o Cage, o be l'home del sac o un ballarí de tangos- revelador d'histories essencials, absurdes o conceptuals, impregnades d'una llengua feta amb expressions populars i lexic ponentí. En aquest llibre els lectors trobaran poemes formals escrits en italià, diàlegs amb ningú o micropeces parateatrals; tot un repertori gestual que ens atansa al misteri de la poesia: El cor no l'ha vist mai ningú Com la ratlla del cul Els espills mai no donen la cara á