Tots els camins duen a Roma

50 anys després de la seva mort, Gaziel és un punt de referència i de debat

Poc després de tornar de l'exili, Agustí Calvet, 'Gaziel', va escriure unes memòries que són, més que mai, un punt de referència literari i històric. Tots els camins dues a Roma recreen un temps ja definitivament perdut, el món que s'ensorra amb la Gran Guerra del 1914. El llibre s’obre amb la bomba del Liceu, fa una visió de la guerra de Cuba, rememora el seu pas pel col·legi dels jesuïtes, l’enterrament de Verdaguer com un fenomen popular únic, el creixement de Barcelona, els seus estudis universitaris i la vocació de periodista, la fugida a París, un viatge per Andalusia i el nord d’Àfrica, la dissecció del Madrid de l’època, el testimoni de la Setmana Tràgica, una gran aventura amorosa a París i finalment l’esclat de la Guerra Gran quan Gaziel tenia 27 anys. L’obra, ameníssima i amb apunts humorístics, acumula grans idees i reflexions sobre la condició humana, sotmesa al destí, que la transformen en una inoblidable autobiografia moral.