TRES REYES,LOS

i Los tres Reyes /i (1875), una de les poques mostres teatrals de la Renaixença lleidatana, tracta en clau d´humor molts tòpics medievals mitjançant uns personatges ridículs i un caos lingüístic considerable. Alhora, Wehrle deixa constància d´alguns tipus populars i d´una part de la geografia urbana de la Lleida de l´últim terç del segle passat. Tot i l´aparent innocència de la trama, la filiació republicana del seu autor podria projectar-hi una interpretació que permetria allunyar i Los tres Reyes /i de l´anomenada ´carrincloneria lleidatana´. Aquesta edició, a cura de Paloma Garcia Wehrle, biòloga i besnéta de l´autor, i Miquel Viladegut, professor de llengua i literatura catalanes, fixa definitivament el text d´una de les peces teatrals més populars i més representades a Lleida des del 1877 -any d´estrena de l´obra a la Sociedad Literaria y de Bellas Artes- fins avui dia.