VUIT DIES DE MAIG

Els primers anys de la dècada dels seixanta, en Martí i la Julia viuen molt intensament el primer amor de joventut. La diferència de classe social, els prejudicis de l’època, i les complicades circumstàncies personals d’en Martí, el portaran a emigrar i buscar noves oportunitats d’un millor futur per a oferir a la Julia. La separació s’allargarà molt més temps del que tenien previst. La voluntat del destí, la impossibilitat de comunicació, la distància i el transcórrer dels anys, faran que la relació de la parella es vagi refredant fins quasi a caure en l’oblit. L’any 2010, quaranta-set anys desprès de la separació, es produirà l’inesperat retrobament a Torroella, la seva vila natal. D’aquells dos joves enamorats ben poca cosa en queda, ara son dos desconeguts que han d’afrontar l’últim tram de la vida amb un futur incert, llastrat amb el bagatge d’un passat on res no és el que aparenta ser. Desprès de vèncer els primers recels i comprovar que res els impedeix començar una nova relació de coneixença i amistat, començaran de zero i sense fixar-se cap tipus d’objectius ni de límits, tot i que no podran evitar que l’ombra del passat plani constantment damunt seu. Des del pragmatisme propi de l’edat, els dos despullaran les seves ànimes i aniran desgranant pas a pas la seves vides, marcades per la separació i la cruesa de moltes de les situacions viscudes. Les constants sorpreses i un entramat de circumstàncies molt més complicades del que cap del dos podia imaginar, s’encadenaran una rere l’altre, fent que els relats siguin tan durs com apassionants. De la sinceritat de les seves paraules i de la confiança i el respecte que es tinguin, en dependrà que puguin superar el pòsit d’un amarg ressentiment, i acceptar els canvis d’unes noves personalitats molt allunyades del records i del romanticisme del temps de joventut, o deixar-se arrossegar per la fatalitat d’un destí que els pot engolir cap a un desenllaç impredictible.