Dani Figuerola

Aquest llibre és un recull de narracions d’un veterà amb més de quaranta anys dedicats a la medicina i la docència, activitats per les quals sent una indiscutible, irracional i gairebé perversa debil

Este libro es una recopilación de narraciones de un veterano con más de cuarenta años dedicados a la Medicina y a la docencia, actividades por las que siente una indiscutible, irracional y casi perversa debilidad. El autor, que se confiesa impudico por naturaleza, explica numerosas anecdotas en el campo de la enseñanza y reflexiona sobre la educacion de varios colectivos: pacientes, escolares, estudiantes de Medicina y compañeros de profesion. A diferencia de San Agustin, que recomendaba educar con amor y temor, el lo hace con amor, humor y, por que no decirlo, una pizca de mala leche. Despues de pisar terrenos delicados, como el de la educacion de los hijos, los nietos, los perros y la pareja, las ultimas paginas reproducen unos papeles antiguos que parecen hechos a medida para concluir este libro, cuya intencion es distraer, provocar una sonrisa y ¡eh!, si puede ser, como diria Pere Quart hacer reflexionar un poco sobre la apasionante actividad que es la educacion.

Cinquanta-dos anys, dos mesos i un dia és el temps transcorregut des que lautor es va llicenciar en Medicina (30/11/1969) fins al dia que va penjar la bata (31/1/2022). Bona part dels dos anys posteriors a aquesta data els ha dedicat a passar el rasclet per damunt dels seus records amb lobjectiu de desbrossar de manera aleatoria i un xic desendreçada un grapat danecdotes i reflexions que constitueixen aquest llibre. Lautor confessa haver-se divertit escrivint-lo i espera ser capaç de teixir complicitats amb el lector. Si aquest pensa que esta davant dun llibre de memories farcit danecdotes i batalletes, doncs... encertara. Un llibre daquesta mena, per damunt de tot, ha dexplicar histories. Pero tambe hi trobara moltes altres coses. Perque lart de fer de metge requereix, deixant a banda els coneixements cientifics, curiositat, capacitat danalisi i de sintesi; tambe habilitat per fer-se entendre, que sol ser el mes dificil. Per tant, en aquestes pagines apareixeran tafaneries, divertiments, pensaments tristos i sortosament pocs alguns damargs. No hi faltara en aquests escrits linevitable raig de mala llet de qualsevol escriptor que basicament es dedica a observar la conducta humana i plasmar-la en el paper. Be, en realitat, hi trobara dos raigs: el de la mala llet, si, pero tambe el de la tendresa. I a vegades sera un raig i daltres solament un rajolinet, depenent del personatge objecte de la curiositat.Finalment, lautor demana al lector que li concedeixi una mica de llibertat per amanir el llibre amb unes engrunes de ficcio, nomes les justes. Lexperiencia lectora li hauria dhaver ensenyat que els escriptors, sense excepcio, son uns mentiders. No nomes els que escriuen novel·les, sino tambe els que a les llibreries destaquen a la seccio de no ficcio. O sigui que no tot sera veritat-veritat, encara que aquesta sovintegi molt mes que la mentida. Al lector correspondra esbrinar si hi ha formatge i prou, si la cosa esta repartida, o be si hi ha mes pa que formatge. En tot cas, no es pot negar que si el formatge es bo, acompanyar-lo amb un crosto de pa acabat de coure no el desmereix en absolut. Lautor proposa un rocafort cremos i fresc com per exemple el Papillon Premium, al damunt dun crosto de pa de pages i acompanyat duna copa dun bon priorat, com ara el Clos Martinet 2018. El formatge sera la veritat, el pa la ficcio i el vi la mala llet i/o la tendresa segons convingui.Bon profit!

Este libro es una recopilación de narraciones de un veterano con más de cuarenta años dedicados a la Medicina y a la docencia, actividades por las que siente una indiscutible, irracional y casi perversa debilidad. El autor, que se confiesa impudico por naturaleza, explica numerosas anecdotas en el campo de la enseñanza y reflexiona sobre la educacion de varios colectivos: pacientes, escolares, estudiantes de Medicina y compañeros de profesion. A diferencia de San Agustin, que recomendaba educar con amor y temor, el lo hace con amor, humor y, por que no decirlo, una pizca de mala leche. Despues de pisar terrenos delicados, como el de la educacion de los hijos, los nietos, los perros y la pareja, las ultimas paginas reproducen unos papeles antiguos que parecen hechos a medida para concluir este libro, cuya intencion es distraer, provocar una sonrisa y ¡eh!, si puede ser, como diria Pere Quart hacer reflexionar un poco sobre la apasionante actividad que es la educacion.

Aquest llibre és un recull de narracions d’un veterà amb més de quaranta anys dedicats a la medicina i la docència, activitats per les quals sent una indiscutible, irracional i gairebé perversa debil

Cinquanta-dos anys, dos mesos i un dia és el temps transcorregut des que l’autor es va llicenciar en Medicina (30/11/1969) fins al dia que va penjar la bata (31/1/2022). Bona part dels dos anys poste

Montserrat Pino (1920-1947) va morir duna sèpsia dos dies després de donar a llum el seu únic fill, lautor daquest llibre. Maria Capafons, mare de la Montserrat, va guardar els seus diaris i lepistol